Dolor dental

L’odontalgia o dolor dental és la causa més freqüent de consultes odontològiques. Aquest dolor pot ser agut o crònic i pot acompanyar-se d'altres símptomes com la inflamació. El dolor dental és habitualment un símptoma secundari a diferents processos inflamatoris i infecciosos de la polpa dental, el teixit interior de la dent, i dels teixits periodontals, els teixits de suport de la dent.

Causes de el dolor dental

Tot i que pot produir-se per causes molt diverses, la causa més freqüent de dolor dental és la càries, una patologia que afecta més del '80% de la població general amb major o menor extensió. En les primeres etapes, la lesió de la càries és asimptomàtica, però, però quan progressa, es produeix una inflamació en la polpa dental que es coneix com a pulpitis.

Hi ha dos tipus de pulpitis: la pulpitis reversible, que produeix dolor amb els estímuls tèrmics i desapareix immediatament després, i la pulpitis irreversible, que persisteix després de la desaparició de l'estímul i produeix un dolor espontani sense cap estímul extern.

Si no es tracta, la inflamació es pot estendre als teixits del voltant de la dent i provocar una periodontitis. La periodontitis pot produir un dolor espontani i, també, en la masticació i la palpació de la dent.

Altres causes de dolor dental poden ser la gingivitis ulceronecrotitzant aguda o la periodontitis ulceronecrotitzant aguda, dues patologies d'origen bacterià que poden produir dolor a les genives.

Dolor dental: tractament

Davant d'un dolor dental, és fonamental acudir a l'odontòleg per tal que realitzi un correcte diagnòstic de la causa del dolor i dugui a terme el tractament odontològic necessari.

No obstant això, en l'espera per a la visita amb l'odontòleg, es poden seguir certes mesures d'higiene bucal i farmacològiques que poden contribuir a alleujar el dolor dental, especialment si aquest s'origina en els teixits periodontals que envolten a la dent.

Primer de tot, és fonamental insistir en un adequat raspallat de les dents. És a dir, al menys dues vegades al dia (una d'elles abans d'anar a dormir), durant dos minuts.

Tot això, preferiblement, amb un raspall de dents elèctric rotatori, ja que contribueix a una major reducció de la placa i la inflamació gingival.

De la mateixa manera, és clau incloure en la rutina d'higiene bucodental la neteja dels espais interproximals. En aquest sentit, els raspalls interdentals han demostrat ser el sistema més efectiu, per davant del fil o la seda dental.

Pel que fa als tractaments farmacològics orals, la prescripció d'un tipus o un altre d'analgèsics per al dolor dental dependrà dels antecedents del pacient i l'origen i la intensitat de la malaltia. També pot ser de gran ajuda l'aplicació de forma localitzada d'una solució dental específica que proporcioni un alleujament simptomàtic de les molèsties bucals o del mal de queixal, dents i genives.

Entre els principis actius més efectius d'aquest tipus de solucions destaca la benzocaïna, un anestèsic local àmpliament acceptat per la seva acció immediata i tolerància.

No obstant això, cal tenir en compte que l'ús prolongat d'alguns fàrmacs, com els analgèsics i antiinflamatoris, pot controlar el dolor dental, però també emmascarar determinades patologies, fent que es cronifiquin i siguin irreversibles. Per això, és fonamental que el pacient amb dolor odontològic agut visiti a l'odontòleg per tal que estableixi un diagnòstic diferencial i prescrigui el tractament més adequat.