Acne

share, link, spread

L'acne és una de les malalties dermatològiques més comuns. En general s'inicia a l'arribar a l'adolescència, i afecta per igual tant a homes com a dones amb intensitat variable. Sol desaparèixer de forma espontània a partir dels 20 anys, però pot persistir durant bastants més.

S’estima que l’acne afecta al 85 % de la població adolescent, principalment a la cara, i a vegades també al tronc, l’esquena i a les espatlles, zones a las que el número de glàndules sebàcies és elevat. Las lesiones típiques de l’acne tenen lloc al fol·licle pilosebaci, les inicials són els barbs (tancats o oberts: "espinilles") que poden evolucionar a pàpules i pústules ("grans"), nòduls i quists (aquestes últimes en els casos més severs).

¿Quines són les causes de l’acne?

Els processos que s'han de donar per a la formació del "gra" i que són les causes de l'acne són els següents:

  • Las glàndules sebàcies presenten una major producció de sèu que es va acumulant en el porus o fol·licle pilosebaci.
  • Les cèl·lules de la pell que formen el canal del fol·licle presenten un creixement alterat i es fan més rígides i també s'acumulen enel porus. Aquest cúmul de sèu i de cèl·lules que tapen el porus provoca una dilatació i taponament de la mateixa (comedogénesis). El resultat d'aquesta fase són els anomenats barbs, que poden ser oberts ( "punts negres o espinilles") o tancats ( "punts blancs").
  • Els microorganismes integrants de la flora cutània normal presents en el fons del fol·licle o porus queden atrapats en el barb juntament amb les cèl·lules de la pell mortes i el sèu. Es produeix un microambient idoni per al creixement bacterià, sobretot del Propionibacterium acnes, que produeix una reacció inflamatòria per part de l'organisme, (envermelliment, inflor i dolor). El resultat són les anomenades pàpules i pústules ("gra amb pus") que poden arribar a formar lesions més profundes com quists i nòduls que poden deixar cicatrius hipertròfiques i fins i tot queloides.

Factors relacionats amb l’aparició de l’acne

Al ser una patologia multifactorial pot veure afavorida o desencadenar-se per diverses causes, com, per exemple:

  • La predisposició genètica,
  • Els desajustos hormonals (pubertat, menstruació, embaràs, síndrome d'ovaris poliquístics,...),
  • L'ús de productes inadequats a la zona (cremes i /o cosmètics oclusius, alguns medicaments com els corticoesteroides),
  • L'estat emocional (canvis ambientals o l'estrès),
  • Encara que popularment s'ha cregut que la dieta (la xocolata, els greixos, ...) contribueix a la formació de l'acne, no hi ha evidència científica que doni suport aquesta relació causal.

 

Acne: tractament

El tractament de l'acne no sempre és el mateix i dependrà de diferents factors.

En funció de la gravetat de la patologia, valorada segons la presència de cicatrius, els possibles efectes psicològics que pugui produir i el fracàs de tractaments previs, es pot optar per la teràpia tòpica, el tractament oral o la teràpia quirúrgica.

  • Per l’acne lleu es recomanen els tractaments tòpics amb diferents medicaments com antibiòtics (eritromicina o clindamicina), peròxid de benzoilo; àcid azelaic, retinoides, adapaleno o combinacions dels anteriors, També són útils les mascaretes amb òxid de zinc, sofre i càmfora.
  • Per l’acne moderat s'utilitzen, a més dels productes tòpics, tractaments orals com antibiòtics (eritromicina i tetraciclines) o retinoides (derivats de la vitamina A com l’isotretinoïna). Els retinoides orals produeixen la remissió completa de les lesions, gràcies al seu efecte comedolític i la disminució de la secreció sebàcia. S'han d'utilitzar sota control mèdic, ja que poden produir efectes adversos com quilitis (sequedat llavis), conjuntivitis, epistaxis (sagnat nasal) o cefalees. A més, al ser teratogènics no han de ser administrats a dones embarassades. Finalment, els anticonceptius orals (teràpia hormonal) també s'utilitzen per al tractament de l'acne moderat, ja que redueixen la producció de sèu i constitueixen una alternativa a la fallada dels antibiòtics.
  • Per l’acne sever s'administra isotretinoïna oral, ja que es considera que en aquest estat de la patologia la relació benefici/risc sol ser molt positiva.
  • L'ús de crioteràpia amb nitrogen líquid o el làser es reserva per a casos greus en què fallin la resta dels tractaments.

 

El nostre web utilitza cookies pròpies i de tercers per personalitzar la navegació i millorar els seus serveis mitjançant l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si continueu navegant, n'accepteu l'ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies. AQUI

Necesarias por motivos técnicos

Análisis

Configuración personalizada |