Avís important

La informació que figura en aquesta secció està dirigida exclussivament a professionals sanitaris facultats per a prescriure o dispensar medicaments, per la qual cosa es requereix una formació especialitzada per a la seva correcta interpretació. En cas de no pertànyer a aquest col·lectiu, us preguem que us abstingueu de continuar.

Declaro que sóc professional sanitari amb capacitat de prescripció o dispensació a Espanya.

Aftes i úlceres bucals

share, link, spread

Les aftes o úlceres bucals constitueixen una de les alteracions més freqüents de la cavitat bucal. Aproximadament, el 20% de la població patirà aftes recurrents en algun moment de la seva vida, encara que són més comuns en nens petits, adolescents i adults joves, i tendeixen a disminuir la seva incidència amb el pas dels anys.

La mucosa oral

A l'igual que la pell protegeix el cos de l'ambient exterior, la mucosa oral recobreix tota la cavitat bucal protegint-la de el dany mecànic, bacteris, virus, fongs i substàncies tòxiques. A més, realitza altres funcions com: controlar i regular l'intercanvi de fluids i nutrients amb l'entorn exterior, permetre assaborir el menjar i la beguda (gràcies a les papil·les gustatives de la llengua), i produir el mucus que lubrica la boca i la saliva (a través de les glàndules salivals).

Què són les aftes?

Un afta, úlcera aftosa, úlcera bucal o estomatitis aftosa, també anomenada popularment "llaga", és una interrupció de la continuïtat física de la mucosa oral, és a dir, una pèrdua de teixit (ferida), amb la seva corresponent funcionalitat.

Encara que es consideren benignes, les aftes o úlceres bucals poden arribar a ser molt doloroses i de vegades dificulten o impossibiliten parlar i menjar, a més poden infectar-se provocant complicacions, el que fa necessari tractar-les de manera ràpida i eficaç.

Tipus d'aftes

Segons les seves manifestacions clíniques, localització, forma i mida, es poden diferenciar tres tipus de aftes:

Aftes menors o "aftes minor": petites úlceres que normalment es localitzen a les zones toves de la mucosa bucal. Es poden trobar entre 1 i 5 lesions el diàmetre no sol superar els 10 mm. Són les més freqüents (80%) i se solen curar en 6-14 dies sense deixar seqüeles.

Aftes majors o "aftes major": solen aparèixer aïllades, generalment en llavis, llengua, faringe, paladar i zona interna de les galtes. La seva grandària és superior a 10 mm i són més profundes que les aftes menors. Són menys freqüents (10%) i solen ser més persistents, poden trigar a curar-se fins a 6 setmanes i sovint deixen cicatriu.

Herpetiforme o "disperses": normalment apareixen múltiples lesions (entre 10 i 100) repartides per tota la boca, la mida no sol superar els 3 mm però sovint s'uneixen formant úlceres grans. És una forma poc freqüent (10%).

Aftes bucals: Causes

Les causes de les aftes bucals solen ser desconegudes. No obstant això, es creu que hi ha persones que tenen una predisposició genètica a patir-les, mentre que també poden ser conseqüència de factors nutricionals, hormonals o immunològics.

Així mateix, certes infeccions bacterianes o virals poden manifestar-se amb l'aparició de nafres o úlceres bucals.

Més enllà de l'estomatitis aftosa, també poden aparèixer aftes a la mucosa oral com a conseqüència d'un traumatisme. Per exemple, pels tractaments d'ortodòncia, l'ús de pròtesis dentals, mossegades o determinats productes d'higiene bucal.

L'àcid hialurònic en el tractament i prevenció de les aftes

A les aftes i úlceres bucals es produeix una pèrdua del teixit connectiu de la mucosa bucal i gingival. L'àcid hialurònic és un constituent fisiològic d'aquest teixit. A més, intervé en els processos de reparació tissular i cicatrització, actuant localment com a substància protectora, reparadora, antiinflamatòria, antiedematosa i cicatritzant.

Els productes tòpics a base d'àcid hialurònic són una alternativa molt eficaç en el tractament i la prevenció de les aftes bucals. A més, l'àcid hialurònic presenta múltiples avantatges. A tractar-se d’un constituent fisiològic del teixit de la mucosa bucal i gingival, no té contraindicacions ni interaccions i és innocu en cas d'ingestió.