Avís important

La informació que figura en aquesta secció està dirigida exclussivament a professionals sanitaris facultats per a prescriure o dispensar medicaments, per la qual cosa es requereix una formació especialitzada per a la seva correcta interpretació. En cas de no pertànyer a aquest col·lectiu, us preguem que us abstingueu de continuar.

Declaro que sóc professional sanitari amb capacitat de prescripció o dispensació a Espanya.

Sequedat vaginal

share, link, spread

La sequedat vaginal és un problema que afecta a moltes dones i pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida, encara que hi ha moments en què aquesta falta d'hidratació es pot veure incrementada i provocar conseqüències molt molestes a les dones que la pateixen, com picors, irritació o dolor a la zona vaginal.

La mucosa vaginal

Les característiques de la mucosa vaginal varien al llarg de la vida de la dona fonamentalment influenciades pels nivells hormonals (estrògens). Per a la seva protecció, la mucosa vaginal secreta gran quantitat de fluids que la mantenen hidratada, elàstica i lubricada. La producció de flux lubricant vaginal, en major quantitat durant l'excitació sexual, pot estar disminuïda (per exemple, durant la menopausa), contribuint a l'aparició d'una mucosa vaginal seca susceptible d'irritar-se i inflamar-se i de produir dolor en la relació sexual.

Per què es produeix la sequedat vaginal?

La disminució en la producció de flux pot ser deguda a diverses causes, encara que la més freqüent són els canvis hormonals:

La disminució dels nivells d'estrògens durant la menopausa produeix sequedat i atròfia vaginal.

Després del part i particularment durant la lactància també pot aparèixer sequedat temporal, a causa de la combinació de factors hormonals i psicològics.

Les dones que es troben en la premenopausa però que tenen nivells més baixos d'estrògens endògens per raons mèdiques (fàrmacs com anticonceptius orals) o quirúrgiques també poden patir sequedat vaginal.

Altres condicions com la diabetis, l'estrès, la fatiga i l'ansietat podrien afavorir aquesta sequedat.

Disparèunia o coitàlgia

La sequedat vaginal pot acompanyar-se de sensacions incòmodes com irritació, picor, coïssor i dolor a la zona genital, sobretot durant les relacions sexuals. És el que es coneix, en termes mèdics, com a disparèunia o coitàlgia.

El dolor en les relacions sexuals és una afecció comuna entre les dones que pot acabar o disminuir amb l'abordatge terapèutic adequat.

Símptomes de la disparèunia

El principal símptoma de la disparèunia és el dolor en el coit, localitzat a l'obertura vaginal o a la part més profunda de la pelvis.

El dolor pot ser localitzat o pot haver-hi una sensació més àmplia d'incomoditat.

Pot produir insatisfacció o desinterès en les relacions sexuals.

Recomanacions en cas de patir dolors en les relacions sexuals

En cas de patir dolor en les relacions sexuals, és important seguir els següents consells

• Acudir al ginecòleg. En cas d'experimentar dolor en les relacions sexuals, és fonamental consultar-ho amb el ginecòleg.

• Evitar els agents irritants. L'ús de cremes, gels o altres productes inadequats per a la cura i la higiene de la zona íntima pot alterar la mucosa i causar irritació.

• Aplicar un gel íntim amb àcid hialurònic. L'àcid hialurònic ha demostrat millorar de forma rellevant la sequedat vaginal i la disparèunia.

• Utilitzar amb prudència els fàrmacs per a la disparèunia. En determinats casos, pot ser necessari recórrer al tractament farmacològic. El ginecòleg és qui ha de prescriure i supervisar el tractament.

• Tractament quirúrgic. En casos severs de disparèunia o reticents a la teràpia conservadora, pot ser necessari el tractament quirúrgic.