Sequedat bucal

share, link, spread

La sequedat bucal o xerostomia és la sensació subjectiva de tenir la boca seca. Es tracta d'un motiu freqüent de consulta, especialment entre la gent gran. Sovint s'associa a una disminució de la secreció salival per un mal funcionament de les glàndules salivals, però també pot ser conseqüència de canvis en la composició de la saliva.

Entre un 22 i un 26% de la població sana pateix sequedat bucal, sent la causa més comú l'ús de fàrmacs.

Causes de la sequedat bucal

La secreció salival es pot veure afectada per múltiples factors. Les principals causes d'aquesta reducció del flux salival són el consum de determinats fàrmacs (anticolinèrgics, antihistamínics, antihipertensius, ansiolítics, antidepressius i antipsicòtics), la radioteràpia a la zona del cap i el coll, trastorns psicològics com l'ansietat i la depressió, i malalties sistèmiques com la síndrome de Sjögren, una patologia autoimmune, inflamatòria i crònica que ocasiona disminució de secreció glandular.

Conseqüències de la sequedat bucal

La saliva té múltiples funcions, que inclouen la neteja de la cavitat oral, una acció antimicrobiana, el manteniment de la integritat de la mucosa, la capacitat de neutralitzar el pH i la prevenció de la desmineralització de les dents.

La sequedat bucal suposa un problema important per a les persones que la pateixen i pot provocar infeccions recurrents per fongs (candidiasi), mucositis, alteracions del gust, dificultat per empassar o parlar, halitosi o sensació de cremor a la boca. La manca de secreció salival també augmenta el risc de càries i pot comportar l'aparició de noves lesions o que progressin les ja existents.

Tractament de la sequedat bucal

El tractament de la sequedat bucal o xerostomia té com a objectiu l'increment del flux salival, quan això sigui possible, així com la reducció de la simptomatologia i la prevenció d'afeccions dentals secundàries a la manca de secreció salival, com la càries, l'halitosi o la gingivitis . Hi ha diferents productes que milloren la simptomatologia de la xerostomia i tenen un efecte preventiu de les patologies que poden aparèixer de manera secundària. Els més utilitzats són els substituts o estimulants salivals en forma d'esprai per a la boca seca. Aquests productes poden incorporar agents hidratants, com l'àcid hialurònic i/o ingredients que redueixen el risc de càries, com el fluor o el xilitol.

L'àcid hialurònic és un mucopolisacàrid natural d'alt pes molecular, component essencial del teixit conjuntiu de la mucosa oral, que actua fisiològicament com a element barrera, aportant estabilitat i elasticitat. És altament viscós i lubricant, adherint-se a la mucosa i, per la seva gran capacitat de retenir aigua (fins i tot 50 vegades el seu propi volum) aconsegueix que la humidificació es prolongui.

Consells per a la cura de la boca seca

Els següents consells poden ajudar a reduir les molèsties associades a la boca seca:

• Rentar-se les dents amb un dentifrici durant dos minuts dues vegades a el dia, una abans d'anar a dormir. Per evitar un raspallat agressiu que agreugi les possibles erosions, és important utilitzar una tècnica correcta i un raspall suau.

• Utilitzar productes substituts i/o estimulants de la saliva sempre que sigui necessari.

• Beure uns dos litres de líquid al dia, en forma d'aigua, llet o infusions sense sucre.

• Utilitzar xiclets o caramels sense sucre de sabors intensos, que estimulin la producció de saliva.

• Evitar el tabac, l'alcohol i la cafeïna, els ambients dessecants, com l'aire condicionat o la calefacció intensos. També és recomanable l'ús d'un humidificador a l'habitació durant la nit.

• Practicar exercici físic regularment, per combatre l'estrès.

• Acudir a l'odontòleg perquè determini l'origen de la sequedat bucal i el tractament més adequat.

El nostre web utilitza cookies pròpies i de tercers per personalitzar la navegació i millorar els seus serveis mitjançant l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si continueu navegant, n'accepteu l'ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.