Acne

L'acne és una de les malalties dermatològiques més comuns. En general s'inicia a l'arribar a l'adolescència, i afecta per igual tant a homes com a dones amb intensitat variable. Sol desaparèixer de forma espontània a partir dels 20 anys, però pot persistir durant bastants més.

S’estima que l’acne afecta al 85 % de la població adolescent, principalment a la cara, i a vegades també al tronc, l’esquena i a les espatlles, zones a las que el número de glàndules sebàcies és elevat. Las lesiones típiques de l’acne tenen lloc al fol·licle pilosebaci, les inicials són els barbs (tancats o oberts: "espinilles") que poden evolucionar a pàpules i pústules ("grans"), nòduls i quists (aquestes últimes en els casos més severs).

¿Quines són les causes de l’acne?

Els processos que s'han de donar per a la formació del "gra" i que són les causes de l'acne són els següents:

• Las glàndules sebàcies presenten una major producció de sèu que es va acumulant en el porus o fol·licle pilosebaci.
• Les cèl·lules de la pell que formen el canal del fol·licle presenten un creixement alterat i es fan més rígides i també s'acumulen enel porus. Aquest cúmul de sèu i de cèl·lules que tapen el porus provoca una dilatació i taponament de la mateixa (comedogénesis). El resultat d'aquesta fase són els anomenats barbs, que poden ser oberts ( "punts negres o espinilles") o tancats ( "punts blancs").
• Els microorganismes integrants de la flora cutània normal presents en el fons del fol·licle o porus queden atrapats en el barb juntament amb les cèl·lules de la pell mortes i el sèu. Es produeix un microambient idoni per al creixement bacterià, sobretot del Propionibacterium acnes, que produeix una reacció inflamatòria per part de l'organisme, (envermelliment, inflor i dolor). El resultat són les anomenades pàpules i pústules ("gra amb pus") que poden arribar a formar lesions més profundes com quists i nòduls que poden deixar cicatrius hipertròfiques i fins i tot queloides.

Factors relacionats amb l’aparició de l’acne

Al ser una patologia multifactorial pot veure afavorida o desencadenar-se per diverses causes, com, per exemple:

• La predisposició genètica,
• Els desajustos hormonals (pubertat, menstruació, embaràs, síndrome d'ovaris poliquístics,...),
• L'ús de productes inadequats a la zona (cremes i /o cosmètics oclusius, alguns medicaments com els corticoesteroides),
• L'estat emocional (canvis ambientals o l'estrès),
• Encara que popularment s'ha cregut que la dieta (la xocolata, els greixos, ...) contribueix a la formació de l'acne, no hi ha evidència científica que doni suport aquesta relació causal.

Acne: tractament

El tractament de l'acne no sempre és el mateix i dependrà de diferents factors.

En funció de la gravetat de la patologia, valorada segons la presència de cicatrius, els possibles efectes psicològics que pugui produir i el fracàs de tractaments previs, es pot optar per la teràpia tòpica, el tractament oral o la teràpia quirúrgica.

• Per l’acne lleu es recomanen els tractaments tòpics amb diferents medicaments com antibiòtics (eritromicina o clindamicina), peròxid de benzoilo; àcid azelaic, retinoides, adapaleno o combinacions dels anteriors, També són útils les mascaretes amb òxid de zinc, sofre i càmfora.
• Per l’acne moderat s'utilitzen, a més dels productes tòpics, tractaments orals com antibiòtics (eritromicina i tetraciclines) o retinoides (derivats de la vitamina A com l’isotretinoïna). Els retinoides orals produeixen la remissió completa de les lesions, gràcies al seu efecte comedolític i la disminució de la secreció sebàcia. S'han d'utilitzar sota control mèdic, ja que poden produir efectes adversos com quilitis (sequedat llavis), conjuntivitis, epistaxis (sagnat nasal) o cefalees. A més, al ser teratogènics no han de ser administrats a dones embarassades. Finalment, els anticonceptius orals (teràpia hormonal) també s'utilitzen per al tractament de l'acne moderat, ja que redueixen la producció de sèu i constitueixen una alternativa a la fallada dels antibiòtics.
• Per l’acne sever s'administra isotretinoïna oral, ja que es considera que en aquest estat de la patologia la relació benefici/risc sol ser molt positiva.
• L'ús de crioteràpia amb nitrogen líquid o el làser es reserva per a casos greus en què fallin la resta dels tractaments.